Només uns moments per expressar aquest garbuix de cansament, felicitat i atabalament que omple aquests dies.
El sopar ja és a punt, i espero que els de casa tornin per seure a la taula de la cuina.
Aquesta és la setmana d'assaigs continuats ja que el dissabte finalment cantem.
És del tot especial això de cantar amb una munió d'amics.
Tot i que aquest cop el repertori no és gaire del meu gust, doncs jo sóc molt més clàssica i austera en els gustos musicals, ja fa temps que vaig aprendre a gaudir amb qualsevol de les músiques que fem a la coral.
Dono molt de mi mateixa, de molt endins, quan canto, i allibero felicitat.
Em sé en comunió i em sento plena.
Cant, font de vida.
3 comentaris:
Només aquelles que hem cantat alguna vegada podem entendre el que dius en el teu text. Imagino que de fet tothom deu fruir molt practicant el seu hobby o entreteniment, i n´hi ha tants i tants. Però cantar té una màgia especial.
Cantar surt de molt endins.
Jo gaudeixo enormement de la natació, de l'aigua, però el cant és tota una altra cosa.
Per a mi és molt més íntim.
Ahir vaig tenir una experiència molt bonica. Vaig anar a un concert a Barcelona i la darrera cançó que van cantar va ser El meu avi. Cantava el cor i el públic i el director feia gronxar tothom fent onades. Darrera meu hi havia una noia estrangera que quan va acabar el concert es va adreça a mi molt emocionada preguntant-me com es deia la cançó i quina mena de música era. Li vaig explicar com vaig poder que era una havanera, li vaig parlar del cremat, de la tradició que hi ha al voltant d´aquestes peces musicals... Estava encantada amb el que havia sentit. Va ser molt i molt especial. Ella va copsar la música des de dins, com tu dius, i la va ben enamorar.
Publica un comentari a l'entrada