Cada cop viatjo més lleugera
tant dins l'ànima com a l'esquena
Em reconec la solitud
que a voltes m'afeixuga
però sempre ha estat bona companya
Pocs mots per definir-me:
empenta, por i neguit,
davant la determinació presa
Llapis i paper blanc per equipatge
hores de feina
i aquell perfum, indestriable de mi mateixa
Cada cop viatjo més lleugera...
2 comentaris:
tu?????
porr????
los cullonss
jijji
Saps? No ets el primer que pensa que jo ho puc tot, que sóc molt valenta, però també tinc els meus moments de feblesa. Com tothom.
Suposo que la gràcia està en saber passar per sobre d'aquesta por i fer igualment les coses que creus que has de fer.
Petonets!!
(Quin rollo t'he fotut! oi?)
Publica un comentari a l'entrada