Festa d'aniversari

Ahir vaig estar en una festa d'aniversari. El nen en qüestió feia quatre anys.
Ja en vaig parlar el passat estiu, per al tercer aniversari, però no me'n puc estar de tornar-hi.
Aquest cop la cosa s'ha multiplicat donat que hem fet el primer curs d'escola a Begues, i érem aprop de cent persones festejant l'acte.
A més de familiars i amics de sempre, grup aquest últim en el que estem ubicats, hi havia els nens amb els seus corresponents pares i germans. Els nens pertanyien tan a la guarderia de l'Hospitalet a on havia anat el nen mentre era petitet, com a l'escola de Begues.
Una pallassa conduïa la festa, amb una zona amb berenar especial per als menuts i una colla d'activitats amb ballaruca i jocs.
Després la estona del pastís i, finalment, la cua de nens amb enormes paquets esperant per entregar el seu regal.
He de dir que el celebrant en qüestió no estava gaire còmode amb tantíssima disbauxa, i més d'un cop varen haver d'anar els seus pares a rescatar-lo de la seva habitació a on mirava de jugar tranquil·lament.
Segueixo pensant que aquests excessos no són bons, i en cap cas ajudaran al nen.
En aquests moments precaris en que vivim, crec que, tot i que el vailet és molt petit, no estaria de més mostrar-li que també es pot gaudir intensament de la vida amb molta més moderació.
Els seus valors ha de començar a ser molt més acurats.