Ahir per la tarda, tot just quan havia arribat a casa i em disposava a baixar el correu va sonar el mòbil.
Em vaig haver d'aixecar doncs encara no l'havia tret de la bossa, per trobar-me amb una d'aquelles trucades tan empipadores de la companyia telefònica.
Vaig decidir despenjar, tot i les poques ganes, ja que així s'acaba abans amb les trucades recurrents.
Com sempre, algú va demanar per mi en castellà.
Educadament, i amb veu calmada, li vaig demanar que em parlés en català.
En aquella senyoreta li va costar una estona entendre què li estava demanant i, en adonar-se'n, va alçar la veu tot dient-me que jo era espanyola (aaaiiii!!!!) i que per tant, parlava espanyol.
Imagineu-vos com es deu de posar la dita senyoreta quan no és amb un client amb qui parla!
Jo, clar, mentre anava obrint els blocs que acostumo a seguir, vaig pitjar aquella tecla vermella tot esbossant un llarg i plàcid somriure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada