Sempre hem cantat amb una carpeta vermella.
Són aquelles carpetes de plàstic rígid, amb bosses a dins que permeten posar-hi fulls. Les partitures.
Aquest cop toca carpeta negra.
Les tapes són menys fortes i, per tant, menys rígides.
Les bosses, a més de ser més justes de mida, rellisquen. I els papers tenen una tendència a tirar amunt, que fa que vegis serrells per dalt.
A més, ahir ho comentava amb un company de la coral, costen molt d'obrir.
Fins i tot varem riure tot explicant-nos les millors tàctiques per aconseguir desenganxar-les.
Sembla mentida com el sentit comú pot fer que es dissenyi un objecte pràctic o bé hi ha qui tira pel dret i no pensa en la utilitat real de les coses que fabrica.
Així tot en la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada