Bona nit!

Una té aquesta rara però molt empipadora habilitat de no poder dormir quan toca. I si sap que a l'endemà té un dia molt enfeinat o molt llarg, encara dorm menys.
I ara és pràcticament la una de la matinada. I demà a dos quarts de sis una s'ha de llevar.
Tenim metge a les vuit del matí i, és clar, abans he de passar per casa de la mama per recollir-la.
Ara, escric quatre ratlles per relaxar-me, doncs vinc de cantar i sempre torno espitosa, tot prenent-me una infusió diguem-ne especial.
Així, d'aquí a una estona podré agafar el llibre ja dins del llit, última fase obligada per aconseguir agafar la son.
La punyetera espondiloartritis sempre m'ha despertat de matinada. N'és un tret molt característic.
Amb els anys i una medicació adequada, vaig aconseguir dormir d'una tirada i, ara, amb més anys encara, ho hem empitjorat doncs em costa molt agafar la son.
Tot i que gaudeixo molt les setmanes d'assaigs intensos prèvies al concert d'estiu, són uns dies especialment cansats si els afegim a la manca de son, i una mica ja espero la setmana del vint per provar d'agafar un ritme més adequat.
De moment, tot veient arribar el primer badall, tanco l'ordinador i passo a la següent etapa.