Colònies

Aquest matí, mentre era al bany i a punt d'entrar a la dutxa, he sentit una notícia que m'ha sorprès.
Avui es commemora el tres cents aniversari de la creació de la primera colònia.
Es veu que la va fer un italià que vivia a la ciutat de Colònia, a Alemanya, en un intent de trobar una olor que li recordés els camps de la seva terra.
El que més m'ha sorprès de tot plegat és el fet que només faci tres cents anys que existeixen les colònies.
Sempre han estat presents en la meva vida, i una part molt important.
En ser adolescent eren un dels regals que més apreciava, i encara és així.
No m'imagino el fet de sortir de casa només amb l'olor de net. Em semblaria que surto mig despullada sense una mica "d'eau de parfum" d'alguna de les poques aromes que sovintejo.
Ara que hi penso, no sé si els perfums ja existien. No tinc idea del què devia ser primer.
Doncs bé, celebro el fet d'haver nascut en una època en la que podem gaudir d'aquest gran plaer que és el fet d'afegir a la pell una aroma que lligui amb la nostra personalitat i ens doni una sensació d'arrodoniment, d'haver completat la higiene diària amb satisfacció.