diumenge, 19 de juliol del 2009

Ahir

No m'he llevat massa tard. Potser la contractura de ca l'ample amb la que em llevo, que em limita molt els moviments i em fa perdre el tacte a les mans hi té a veure. Coi de ventada! A més de dificultar l'assaig general ens va fer passar un fred de mil dimonis!
El dia s'ha aixecat clar, assolellat. Un maldecap fora! Encara que el vent mou els arbres més del que voldria...
Faig coses. He d'acabar de fer aquelles coses d'última hora.
Al súper m'hi trobo companys de la coral, o les seves parelles, que també compren alguna cosa per preparar el menjar.
Tots bullim una mica.
Repasso al teclat que tinc a casa aquells quatre punts a on sé que perdo la afinació segons com, en cantar tots plegats, veient amb satisfacció que he recuperat una mica de veu. Ahir, amb el vent, era un desastre.
El cos no em porta gens, gens ni mica, i decidim d'anar a dinar pasta en aquella pizzeria del poble que ens agrada tant.
Ha estat una decisió encertada.
Relax després d'uns entrants adequats i un bon plat d'espaguetis als quatre formatges. I un geladet, és clar. Bé, i cafè.
Passem pel pati de les monges, el lloc a on cantem, ja que el meu marit col·labora en la creació d'un petit audiovisual. Xerradeta tot veient com s'enllesteixen els serrells finals.
Preparo el menjar i torno cap a allà, ara tot conversant amb l'Àngels, i el donem, el menjar, a la intendència.
Ara, a casa, una altra dutxa relaxant i guaridora i ja em poso aquella brusa groga que m'he comprat per la ocasió, doncs a sobre dels pantalons negres havíem de portar una brusa de color llis però llampant.
I marxo a cantar. Amb ganes.
Tot assajant veig que la cosa funciona. La meva veu manté la revifada i la actitud arreu és molt bona. Al meu voltant tothom assaja content.
I ja estem a punt, a dins d'una sala, preparats per sortir mentre sona el "viva la vida", cançó de fons de l'audiovisual. I em deixo anar. I ballo sense moure'm de la meva posició, exultant, tot dedicant-li aquell moment absolutament genial a la Montse. Volia que la recordéssim amb alegria, i ho he aconseguit.
El concert, uf!!, genial!
M'he deixat anar i aquella música, barrejada amb l'entusiasme del mestre, m'ha fet passar una estona fantàstica, que recordaré molt de temps. Molt.
Després, els amics. Salutacions i abraçades arreu, cava i coca. I ballaruca.
Rialles. Moltes rialles. Comentaris dels companys, que també ho han gaudit molt.
Satisfacció per la feina feta.
I un cafè a casa a quarts de tres de la matinada. Amb amics de fora.
I bona nit.