A tants absents.
A tants absents que enyoro
però en recordo el seu tacte,
les seves paraules.
I em fan sentir estimada
des de l'altra cara de les estrelles.
Que m'han ajudat a créixer,
a patir i a gaudir,
a pensar i estimar.
A viure.
A tants absents, que són part
de la meva essència.
2 comentaris:
Que bonic Cesca.
Sempre s'anyoren els absents peró en aquestes dates més, tant... que és imposible que alguna llagrimeta s'escapi. A ells, els absents, segur que també els hi passa.
Bon any
Gràcies Mª Creu.
És veritat que en aquests dies les absències costen una mica més. Sempre són feixugues, però per Nadal els voldries a casa.
Un petó, i Bon Any també per a vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada