Les meves plantes

Ja se n'ha parlat molt de la greu manca d'aigua que estem patint actualment.
Per sobre de fets, declaracions i polítics, una sensació: aquests només se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona i, és clar, com que no plou i aquí no en patim gaire de tempestes seques...
Bé, en mig de tot aquest merder, nosaltres carregant amb tot el problema.
Jo, personalment, emprenyada això sí, no se què he de fer amb les quatre plantes que em fan el favor de viure a la meva terrassa.
La mare, que n'és una experta, no ha trobat encara, en tretze anys, com fer-hi créixer les begònies, que són la meva passió, però tot i així, un parell de jardineres i quatre testos van omplint de color i natura aquest espai.
Ara, la prohibició de regar.
Ja m'està be el fet de guardar l'aigua de bullir les verdures, que a més segur que els hi afegeix nutrients, però com fas bo que no estàs fent servir aigua de boca? Qui collons sap el que hi ha a la regadora?
Em considero una persona responsable i no se'm passa pel cap malbaratar de cap manera l'aigua, però perquè ho han de pagar les meves plantes quan ningú pot controlar per exemple, l'aigua que consumeixo a la dutxa, o la que faig servir per rentar el terra?
Perquè han de morir només pel fet que son a la vista de tothom?
Refotuts polítics, ni us imagineu la quantitat de verdura que menjo!