Obligacions

Dissabte hi va haver concert a Martorell i diumenge missa cantada a Begues i reunió familiar.
Pensant en tot plegat, i perquè no fos feixuc a casa, vaig pensar que un soparet de divendres a fora aniria bé. I així va estar.
Al migdia ja havia vist mal humor, i a l'endemà la cosa ja era important.
Preveient problemes, li vaig comentar d'agafar els dos cotxes, per estalviar-li l'assaig. No ho va voler però, a l'últim moment abans de marxar,va haver de gravar unes coses de l'ordinador per a algú a qui podia veure en qualsevol altre moment. I varem marxar nerviosos.
Abans del concert vaig provar de donar mostres d'afecte, però res. Mentre va durar el soparet de després no es va relacionar amb cap dels nombrosos amics que hi eren. Tampoc va interaccionar gaire quan li vaig presentar gent.
A última hora varem quedar amb uns amics per fer una copa de cava a casa seva, però aquell dissabte hi havia hagut una trobada especial per a mi. Una noia a la que coneixia per sobre i amb la que, degut als blocs, he fet molt bona relació. I teníem moltes ganes de veure'ns. Com que no havíem pogut xerrar gaire em va convidar a prendre una copa amb un parell d'amics seus més. Em va fer tanta il.lusió que ràpidament vaig trucar als altres deixant una explicació a totes les bústies de veu que vaig trobar, i allà que varem anar.
Una conversa animada va donar fi a un dia realment especial.
A l'endemà, males cares. L'excusa va ser que al lloc on es va sopar hi havia massa soroll i a l'altre massa fum.
Ahir em vaig haver de sentir dels meus amics que no tinc paraula. Tant els hi va fer que fos una trobada especial per a mi, amb una gent a la que no tinc gaire ocasions de veure.
Perquè em sento tant lligada?
Si no li agrada el que faig, perquè ve?
I perquè els amics han estat tant durs?
Provaré de respirar una mica....