El dimecres passat, en sortir de la feina, em vaig atansar al centre de Gavà, ja que jo hi treballo al polígon industrial, per gaudir de la festa de Sant Jordi i comprar un llibre.
M’havien parlat d’una llibreria, no gaire gran, en la que t’aconsellen força bé.
És una botiga curulla de llibres en la que, malgrat la disbauxa pròpia del dia i la munió de gent que l’emplenava, em va semblar veure, a més de quatre grans èxits, una selecció de qualitat.
Vaig poder parlar una estoneta amb l’amo i en vaig marxar, convençuda, amb el Goncourt 2007; una edició de butxaca de vora mil dues-centes fulles, amb una temàtica molt crua però que m’interessa i la promesa d’una gran descriptiva. M’agraden els llibres que s’entretenen molt en les descripcions, malgrat que això n’alenteixi l’acció.
Amb el llibre, un punt de regal.
Sempre m’han agradat els punts de llibre i aquesta gent n’ha fet un força personal, amb una frase bonica amb la que potser no hi estic massa d’acord, i la fotografia d’una rosa vermella, que ja he començat a usar, aprofitant que encetava aquesta nova lectura.
En tinc un, de punt, que és el que acostumo a posar al llibre que més m’atrau dels que estic llegint, doncs tinc el vici, encara que no sempre, de portar un parell de llibres a l’hora.
És un punt de cuiro amb un dibuix una mica infantil i una frase especial per als nens “un amic fa que et sentis immensament feliç”, que em va comprar la mare ara fa trenta anys.
Érem buscant regals per a uns nens a la casa dels quals, a Sevilla, anava a passar la Setmana Santa i la mare, entre altres coses, va trobar que aquests punts eren adequats. I no me’n vaig poder estar de demanar-ne un. I recordo que li va semblar molt bé que el volgués.
N’ha viscut molts, de llibres, i espero que m’acompanyi en la lectura de molts més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada