He aterrat.
Sóc a casa, finalment.
Tres quarts de dotze, i només m'he aturat una estoneta a mig sopar, abans del postre, per parlar amb una bona amiga que m'ha trucat.
Ritme vertiginós.
I encara he de posar una rentadora.
Tinc la satisfacció de dir que a la feina no em posen cap problema amb les hores que necessito, però també he de dir que, en quant arribo, el meu cap m'espera amb candeletes, i vaig fent una muntanya de coses alhora tota la estona.
Estic immensament cansada, però encara sóc capaç de riure.
Ara però m'aclapara la sensació de que a casa tothom em necessita i em reclama.
Potser sóc jo la que també necessita de tant en tant, i crec que no s'ho plantegen.
No ho provo de fer entendre. No cal.
Recuperaré el goig d'un got de llet de soja calenta, i aniré a dormir en quan enllesteixi la feina.
4 comentaris:
Com estem? Jo porto uns dies “off-line”, enfeinat però calia parar una mica també. Masses coses i no podia ser.
Amb Força!
Et vols creure que ara baixava les corbes pensant els dies que fa que no contactem?
Molta feina també, al treball i a casa. Sense temps per escriure.
Ara mateix punxada.
Celebro que tu caminis amb força!!!
Molts petons!!
Mmmhhh ...... potser no. Potser camino cap enlloc. Però potser aquest és el camí que em cal primer. I potser no vaig enlloc, però potser és el camí que vull fer i això ja serà prou. Ves a saber...
Potser ara ets en un "temps de repòs", com diu un bon amic.
Segur que és guaridor.
A mi em bull massa l'olla, em passen massa coses i no les porto alhora.
Necessito descans... urgent!
Publica un comentari a l'entrada