Cap de setmana

Ha estat un cap de setmana amable.
Tot i aquesta tos perenne, he gaudit d'uns dies bonics.
El dissabte va girar a l'entorn de la meva festa d'aniversari.
Compres, cuina i amics. Molt bons amics.
Un sopar molt divertit que m'ha deixat un bon record.
Sempre he tingut problemes per celebrar l'aniversari doncs la data és complicada. L'endemà de Reis tothom està tip de menjar i no acostuma a venir de gust. És una mica forçat.
Per això ara m'agrada tant.
El diumenge, tranquil, reposat i calm.
El nou camí que estem encetant ens fa gaudir com fa molts anys de la companyia mútua.
Poc a poc estem aprenent de nou a mirar-nos amb tendresa i estem aconseguint una pau que fa uns mesos era solament un somni.
Lluitem; no sempre és fàcil. Però els fruits van madurant.
I ahir va ser un dia madur.
La grisor i l'aigua no varen ser obstacles per a unes passejades dolces sota la pluja.
Cada cop compartim més temps. Un temps farcit dels anys de coneixença. Ara és un avantatge.
És bonic tornar-hi. Il·lusiona.