"Els somnis són núvols d'il·lusió. Bufa fort i fes-los volar cap els estels i la lluna. Bufa fort i vindran a tu en aquesta nit màgica. Feliç 2010."
Aquest missatge el vaig rebre la nit de Cap d'Any, i el vaig llegir tot just quan anava a marxar a casa dels meus amics per sopar i celebrar.
És bonic i em va fer molta il·lusió.
El volia contestar d'una manera especial, però no la vaig trobar.
De matinada, ja a casa, poc a poc vaig anar tornant els ja rebuts, amb la dedicació que es mereixen, però vaig deixar aquest.
Aquests dies volia trucar amics i família, però no tinc l'ànim adequat. Tampoc tinc somnis.
He comprat els regals, he celebrat i he rigut, i he estat feliç mentre ho feia, però no tinc il·lusions a les que agafar-me. No tinc somnis.
Em sento buida de massa coses i més plena del que voldria de duresa.
Tinc projectes, i m'agafaré a ells per anar endavant però el meu somriure és només del moment. La felicitat no em corre pell endins, no travessa cap escletxa i es queda surant, impertorbable, a la superfície.
De totes maneres, guardo aquí aquest missatge per recordar com de fort he de bufar quan una guspira d'il·lusió s'acosti a la meva ànima.
Gràcies!
2 comentaris:
Em fa contenta saber que el meu missatge va ser tan especial. Confesso que el vaig fer arribar a tots els meus amics, però estava escrit amb el cor. 2009 va ser també per mi un any dur, se' m va trencar l´ànima i el cor i vaig vessar moltes llàgrimes, però mai no vaig deixar de somiar. Es ben estrany com amb el pas del temps van aprenent de tot, fins i tot d'allò que t´ha costat entendre, acceptar i pair. Però no hi ha cap altre camí. La Felicitat no és un destí, és un camí i només depèn de nosaltres triar la manera com el volem caminar. Jo he triat caminar-lo entre núvols de somnis i il·lusions, això si sempre tocant de peus a terra i estant disposat a seguir patint, perquè aquest camí no te fi i l'èxit no està en arribar al final, sinó en seguir caminant cada dia.
Gràcies Capeltard per les teves paraules.
No et nego la raó, i segueixo caminant, però em cal trobar un motiu que m'il·lusioni de debò, que em faci trepitjar fort i em faci sentir segura.
Potser més endavant!
Publica un comentari a l'entrada