He estat a la festa d'aniversari del meu fillol.
Tot i que hi he anat amb la cara una mica inflamada i no he pogut menjar gaire, m'ho he passat bé. M'he distret.
Una estona de conversa, rialles de gairell doncs no puc obrir gaire la boca, canalla jugant i un tall de pastís amb mooolta xocolata han fet una tarda agradable.
El matí ha estat condicionat per la visita al dentista.
M'havien de posar un implant i una mena d'excitació m'ha fet llevar més d'hora del que volia fent-me anar amunt i avall, feinejant per la casa, amb una intensitat més elevada del que calia.
Tinc molta confiança en el meu dentista, i m'ha fet agafar confiança de seguida en el cirurgià.
I m'han fet riure molt, com sempre, però no podia deixar d'imaginar que d'aquell munt de broques sortien serradures del meu os. I el meu cervell les veia saltironejant igual que ho feien aquelles que sortien del trepant del meu pare quan feia qualsevol mena de forat. I em feia angunia, que allò era el meu os!!
Ara haurem d'esperar que aquella mena de cargol, que m'ha semblat enorme, s'instal·li d'allò més bé, i es trobi com a casa, per poder conviure en pau i harmonia mentre jo disposi de carcassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada