Un nou any.
Se't passa pel cap avaluar l'anterior, i no saps ben bé per a on començar.
Aquest matí, mentre et rentaves les dents davant del mirall i veies aquella cara cansada, amb restes encara del pentinat atrevit que vas dur per al sopar, pensaves el mateix.
Com dir si un any ha estat bo o no.
Ha estat feixuc, això ho tinc clar.
Hem fet unes temporades llargues d'hospital, amb tot el temps posterior de recuperacions que comporta, i, tot i que ens en hem sortit, no saps fins a quin punt val la pena. Aclareixo: tants d'esforços per recuperar físicament a la mama perquè ara iniciem un camí molt més dur, que ja veurem fins a on ens durà.
És decebedor. En el primer moment és decebedor.
Porto un cansament físic i mental considerable.
A nivell personal, he lluitat amb totes les meves forces per aprendre a encaixar les meves circumstàncies. Crec que no ho he fet malament.
Encara m'he de deslliurar d'algunes boires que m'han fet molt de mal. Massa mal.
Suposo que netejar l'ànima és complicat.
No m'imagino el meu futur. Només tinc clar, a grans trets, com portar quatre coses.
Només quatre.
Medito. Constantment. I m'esforço. Espero que en surti alguna cosa bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada