Cansament

Aquests dies visc un cansament profund, existencial.
Confesso que estic amoïnada, doncs ni el cos ni el cap em porten.
M'he plantejat què faig malament, i estic decidida a intentar canviar un munt de coses que, en el seu conjunt, m'han portat en aquest límit.
Ja faig tractament, no us penseu, i prenc flors de Bach i homeopatia, per tal d'atemperar cos i ànima, però tot plegat és llarg.
Provo, sense massa èxit encara, de descansar una mica més, i prenc tota mena de remeis per ofegar d'una vegada per totes aquest refredat alhora que dono aire als meus pulmons.
De moment però, visc de cafè, i arribo al vespre en un estat lamentable.