Què li sembla Tere, què puc fer per a Sant Esteve?
Aquesta frase es repetia tot sovint per Festes, doncs la Tere era molt bona cuinera i, a més, avesada a preparar dinars familiars.
Era molt generosa i, tot i estar divorciada, seguia convidant la seva família política, la majoria de la qual acceptava.
Parava taula per a una trentena, amb aquella facilitat que li donaven els anys i les ganes de fer-ho. I bullia d'il·lusió tot mirant de fer contents els seus, amb aquells ulls clars solcats abundosament per les dificultats viscudes.
En arribar la loteria, amb l'escombra a la ma, em preguntava què voldria fer si em tocava i jo, tota poruga amb el tema econòmic, li deia que desitjava prou diners per enllestir la hipoteca. La seva resposta sempre era la mateixa: no t'hi amoïnis, que van passant els anys i la acabaràs pagant. Això sí, llavors hauràs de pensar un altre desig.
D'aquí a cinc mesos hauré finalitzat els pagaments i, tal i com deia ella, hauré d'anar pensant en una altra cosa.
La trobo molt a faltar, amb la seva bata blava, netejant arreu i compartint la seva vida amb nosaltres.
I quants sereu? I qui hi haurà? Doncs i si fas....
I em donava un munt d'idees per preparar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada