Fins demà!

Aquest ha estat un cap de setmana excepcional. Dels millors que he viscut últimament.
Clar que això no té massa mèrit si us explico que ho escric des de la perspectiva d'un cervell emboirat després d'un bon dinar, regat convenientment amb un gran conyac de sobretaula (a mi no m'agraden les begudes dolces que suposadament bevem les dones, però agraeixo, això sí, molt de tant de tant, un conyac d'alçada o un bon whisky), afegit al parell d'ampolles de cava que han obert uns bons amics per la tarda.
El matí, prou sentit, doncs hem estat a l'acte que ha fet "Begues decideix", la plataforma per la independència de Catalunya sorgida al poble a on visc.
He de confessar que en determinats moments m'ha corregut un calfred pell endins tot copsant el moment que vivim els catalans, tant dur i emocionant alhora.
Molta música aquest cap de setmana.
L'assaig de divendres, que ja he comentat, precedia al de dissabte, amb tota una orquestra inclosa.
El primer cop que em vaig trobar cantant amb una orquestra va ser molt més emocionant, per novedós, però ahir al matí vaig gaudir molt de les peces que varem cantar al seu recer.
No us podeu imaginar el que significa per uns cantaires amateurs el fer una gran obra al costat d'una orquestra com Déu mana.
Jo, que visc la música com un dels millors regals que t'ofereix la vida, he de dir que, tot i ser baixeta, no em cal posar-me de puntetes per tocar el cel. És el més meravellós que puc desitjar a qualsevol.
Ara, aniré a buscar un pijama net, amb aquella olor que li dóna el nou suavitzat que faig servir, i em ficaré dins d'uns llençols acabats de posar per llegir una mica tot esperant la son.
Fins demà a tothom!