Ets al meu davant i ets molt lluny,
o potser no tant; no ho sabré mai.
No defugis la mirada i recupera el somriure.
Tot ha estat prou bonic
com per gaudir d'aquest record.
Molt a dins nostre sempre sobreviurà
un bocinet de tant d'amor que,
sense voler-ho,
encara ens vessa de l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada