L'adéu és amable
i per això ploro,
però que sigui per sempre.
El que ens queda,
gravat al foc en la memòria,
malgrat tot, bonic i tendre.
I per això ploro.
Obro el meu horitzó
per trobar nous paisatges
però no oblidis mai
que sempre trobaràs en mi
un recer amic
a on aixoplugar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada