

Com explicar el que representa per a un grup com el nostre un concert com el d'ahir.
Ha estat un camí llarg, molt llarg, i no sempre fàcil. Però hi hem arribat.
Hem arribat i hem cantat a un nivell molt digne, donades les nostres possibilitats i calendari.
En acabar, les abraçades i aquella sorpresa per el resultat obtingut.
Bo, molt bo.
Hem estat un centenar de persones unint esforços per una il·lusió en comú, estrenyent una mica més els llaços d'amistat entre les dues corals i posant el nostre petit gra de sorra que, entre tots, han bastit el castell que ahir varem poder oferir a un públic cada cop més entregat a la coral.
No ens ho acabàvem de creure, però ho varem aconseguir.
Ara, a pensar en el proper dissabte, Sant Esteve, en que hi tornarem a Martorell.
2 comentaris:
Aquestes coses no es poden explicar,s'han de viure, s'han de sentir i s'han de compartir.
Uffff massa.
Tooooota la raó, Rosa Maria!
Publica un comentari a l'entrada