dijous, 24 de desembre del 2009

Demà és Nadal

Aprofito una estona per reposar el dinar, frugal, abans de tornar a entrar a la cuina per endreçar tot el que s'ha embrutat.
Ja he preparat el dinar de Sant Esteve.
Els flagells d'aquella música que és dins la nostra ànima aquests dies van ressonant per aquí tot demanant el perdó dels pecats.
I demà és Nadal.
Aquestes festes les començo amb il·lusió, però no amb aquella alegria.
Hem viscut un any complicat i sembla que els que venen poden ser-ho més.
L'ànima, trencada irremeiablement, encara no ha trobat la manera de dedicar tots els seus esforços a les molècules, que, amb tots els seus electrons esbojarrats però no gaire, sempre han estat una de les meves grans passions.
Ciència i música. Ves quina barreja.
Segura de mi mateixa, amb la certesa d'haver actuat sempre amb noblesa, aprofito aquests temps de joia i recés per meditar i desitjar el millor a tots els que m'estimo, que són molts.