Eren quarts d'una de la nit. En sortir de l'assaig, el que en entrar era pluja, havia esdevingut una aiguaneu que s'esclafava pesadament al vidre del cotxe.
Va crear un ambient agradable mentre fèiem la xerradeta habitual, aquella en què a més de parlar abundosament de música, ens confessem les vides.
És una estona bonica que posa un final adequat al goig de l'assaig, i en la que he tingut la sort de rebre molt bons consells.
Vaig marxar a casa amb la il·lusió d'una possible enfarinada, tot i que no era fàcil que succeís.
El dia avui tampoc s'ha aixecat, però ha deixat de ploure.
M'hauria agradat viure uns dies de pluges generoses, tancats i íntims, en els què assaborir encara més la felicitat que ens envolta. Dies en què ens esforcem per fer del nostre cant el millor de nosaltres i que mirarem de transmetre a tots els que ens vindran a escoltar el proper dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada