Arriba un dia en què els astres s'apiaden de tu i et fan fer coneixença de la baixesa moral de certes persones en qui confiaves.
Per una banda estupor, potser una mica de sorpresa, però sobretot la certesa de saber fins a quin punt has estat utilitzada.
Al llarg de la vida n'he viscut un parell de casos flagrants, i he de dir que el més antic, de fa uns anys, m'ha deixat una recança cap a l'altra persona que no és pròpia de mi.
Donat que el contacte és diari i obligat, he provat de mantenir un bon tracte, però ja no he pogut passar mai més d'aquest punt. En recelo profundament.
A més, per molt que m'hi esforci, ja no sóc capaç de reconèixer cap de les virtuts que li trobava. Ans al contrari, els defectes varen aflorar de tal manera que sempre m'esclaten al davant. I no hi puc trobar res més.
Espero que la saviesa que donen els anys m'ajudi a encarar millor aquesta nova gran decepció, i sàpiga destriar les coses bones, que segur que hi són.
Ja veurem si ho aconsegueixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada