La repicadissa de la flamera contra la cassola, mentre gaudeix del bany maria, m'arriba de fons, per sota de la música de la radio. Cançó lleugera.
No acabo de quadrar mai això dels flams i els motllos.
Fa uns dies la mama em va donar una flamera de vidre pirex que tenia guardada, i ara la estic provant.
La mida em va semblar genial per no haver d'escalfar tanta aigua com necessito amb els altres motlles a la cassola més gran. Amb la mitjana n'hi hauria prou.
Doncs la cosa no ha estat tan fàcil, ja que no hi cap tot el flam que havia preparat. I el cas és que no hi ha tanta quantitat: tres ous i mig litre de llet. Aquella peça enganya.
Ara la resta s'espera a sobre del marbre en un motlle rectangular, tipus pudding, per continuar el ball, però amb una altra cadència, segur, ja que ni la forma ni el material són els mateixos que els de la seva companya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada