Em confesso obertament.
He trobat la pau i et miro amb tendresa.
El destí de les lletres,
dubte existencial,
potser ja no m'angunieja
i et col·loco dins del cor
en un racó bonic, perenne.
M'has omplert de vida
estimat amic,
i ho recordaré sempre
però hi ha murs massa alts,
massa barreres.
Si tu ho vols, trobarem la felicitat
gaudint la nostra amistat,
aquesta gran drecera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada