Fa uns dies, tot voltant per una botiga de roba per comprar-me un jersei, vaig sentir com un home li comentava a la seva parella el preu d'una peça que els hi havien regalat. El to i la frase emprada donaven a entendre que, ara que sabien el que se n'havia pagat, el regal pujava de valor.
Em va semblar penós.
Jo, aquests Reis, he rebut a casa un regal "de diners", si ho comparo amb la meva butxaca actual.
El regal és preciós i m'ha fet molta il·lusió.
El que compta però, no és la quantitat gastada, sinó la intenció, les ganes amb què s'ha fet el regal, que són moltes.
Per una altra banda, algú que sempre es recorda del meu aniversari m'ha regalat una safata plena de galetes fetes a casa. Són unes galetes boníssimes, que ella sap que ens agraden molt.
Aquí el regal no es pot quantificar pel preu sinó per les ganes que hi ha posat la cuinera que, a més, les ha presentat amb cura.
Tots dos regals m'han fet feliç.
Les galetes ens fan passar bones estones tot triant quina figura ens menjarem, asseguts tranquil·lament; l'altre regal, el podré lluïr mentre visqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada