Vellesa

El Floc cada vegada més dóna mostres d'incontinència urinària. No és que pixi a casa, però, de tant en tant, et vas trobant gotetes al terra i mullena al coixí, encara que acabi de tornar del passeig. El futur passa per posar una palanganeta amb papers, tal i com ens ha aconsellat la veterinària, però encara no hem decidit el lloc.
Tot i que ens dóna molta feina netejant terres i rentant la seva roba, la seva companyia ens omple enormement, i compensa sobradament els inconvenients.
La mare també em necessita, però ara em fa feliç, molt més que mai, i em considero molt afortunada de viure com visc aquests darrers temps.
Vivim en una societat que allunya als vells, els hi pren tot el valor i, fins i tot, els amaga dins de residències per tal que no facin nosa.
No estic en contra de les residències d'avis. N'hi ha que ho trien ells mateixos i també n'hi ha que, donada la seva salut, necessiten d'un tracte que no es pot donar a casa. Però també n'hi ha molts abandonats allà a la seva sort, sense visites, sense conversa amb els seus.
I seguint la comparació, també hi ha qui abandona els gossos només perquè són vells i donen feina.
Visc la vellesa dels meus amb agraïment, doncs m'aporten molt més que el que jo els hi pugui donar. Tot i una certa tristesa en pensar que són a la darrera etapa de la vida, em donen felicitat.
Des d'aquí, la reivindicació d'uns valors que s'han perdut en una part de la nostra societat.