Garden

Ahir a la tarda, en sortir de la feina, em vaig decidir a anar al garden.
No us penseu, ha estat una decisió difícil, ja que no tenia gens clar què coi faria amb el tema de l'aigua.
Com alguns ja sabeu, l'aigua de les verdures és la meva aliada, i el bol gran de plàstic ja no marxa d'aquell raconet del marbre, entre els estris de fusta i la nevera. Segons què esbandeixo, l'aigua cap al bol!
A més, ja que la meva terrassa te el sostre cobert i no puc recollir aigua de la pluja, un cubell petit i grisós que dormita al safareig, ja que te poca utilitat, anirà de pet al meu bany a on servirà de dipòsit de la primera aigua de la dutxa, sempre freda.
Entre l'un i l'altre, penso que n'hi haurà prou de moment.
Amb aquests càlculs fets, vaig voler omplir l'espai que aquella gardènia "made in mama" que no es va saber acostumar a Begues ha deixat, i també una jardinera del darrera, nord 100%, que també era buida.
Un cop dins del garden, em va sorprendre el canvi de missatge dels lletrerets que anuncien totes les plantes. En lletres grosses, el primer que es veu és: no necessita gaire aigua, i coses per l'estil.
I arreu hi ha consells per estalviar aigua.
Es troben en un gran embolic aquests negocis! Ja he sentit uns quants comentaris sobre les pèrdues que arrosseguen, i els llocs de treball que perillen.
Potser si tots fem una bona gestió dels nostres recursos, millorarà.
Finalment, un altre gerani, ara d'un rosa claret, per a la terrassa, un parell d'alegries per la jardinera (tot i el nord, en aquesta època m'hi acostumen a viure), i un petit cactus per al testet de l'habitació, s'han afegit a la família verda de casa.