N'hi ha que no canviem mai!

A l'empresa, als del laboratori, a més de la roba d'uniforme, ens donen calçat. Unes sabates blaves, de molt bona qualitat, còmodes i ergonòmiques, que podem triar en dues versions: tipus sabata, tancada amb velcro, o bé tipus esclop.
Com que, en funció de l'època de l'any, m'agrada usar-les ambdues, cada any en renovo unes, alternativament. Així, aquest any, els ha tocat als esclops, que fins ara no havien sortit de la capsa.
Avui al matí ha fet força calor i encara ens costa engegar l'aire condicionat.
Tot estant, treballava incòmoda i m'he decidit a canviar-me de calçat. He anat al vestuari i n'he sortit amb uns peus còmodes i frescos dins d'un blau lluent.
Amb un somriure d'orella a orella he tornat al laboratori i, en entrar, el meu cap hi era rentant-se les mans.
I no ho he pogut evitar. Instintivament m'he arremangat els pantalons i he començat a fer giragonses mentre reia i me'l mirava.
Palplantat, ell al final ha reaccionat i m'ha dit ¿que son nuevos? Sí, li he contestat mentre reia i ell marxava com si res...
M'agrada gaudir de les petites coses i, per molt que ho provi, sempre ho acabo exterioritzant. Quin poc control, je, je...
Serà que em sento immensament feliç!
Serà!