Tant sols una paraula

Fa una colla de dies, de fet, ja molts, que vaig rebre un mail titulat “Tant sols una paraula” que et proposava un joc que em va semblar interessant: es tractava de definir al remitent amb una sola paraula, alhora que aquest et definia a tu.
Donat que la meva vida ha fet un tomb molt important en els últims temps, vaig sentir curiositat sobre com em veuen els meus amics . I ho vaig enviar.
Aquí en teniu el resultat:

Intensitat: ve de algú que em coneix de fa poc més de tres anys; qui em va proposar el joc; dona .
Riallera: de la colla de Begues; també uns tres anys; dona
Alegria: dues dones més de la colla de Begues
Divertida: el meu perruquer; fa uns dos anys que em pentina
Fogositat: amiga de tota la vida; més de vint i cinc anys de relació. Em va aclarir que no vol dir el que tots esteu pensant, je, sinó per la empenta e intensitat amb que em prenc la vida ara.
Adaptació: un adolescent, quinze anys, fill de la amiga anterior. Creu que m’he tornat una persona molt actual!
Canvi: amiga més llunyana, però a la que també fa vint i cinc anys que conec
Bona: home; amic molt especial de fa uns tres anys. No m’he atrevit a preguntar-li quina accepció de bona ha triat, je, je.... i encara no se quina prefereixo!!! (és broma)
Sorprenent: de dos homes. Un d’ells va ser company d’escola de fa trenta anys. L’altre, fa uns deu o dotze anys que em coneix. Tots dos van coincidir a parlar del canvi que he fet.
Extraordinària: dona; potser fa menys d’un any que ens tractem força, però crec que en deu de fer un parell que ens varem adonar que ens avenim molt
Crisàlida: dona; amiga molt especial, que em coneix potser fins i tot millor que jo a mi mateixa, des de fa uns tres anys. Creu que encara estic en procés de canvi.
Trapella: home; el causant de tot el retard! Em coneix també de fa uns tres anys. Increïblement, fins i tot em va portar un esquema per definir-ho tot. Molt divertit! Us l’explico: segons ell, soc una mescla de: inquieta, simpàtica, sensual (uauuuu), marxosa, intel•ligent, dolça e intrèpida.

Bé, la conclusió que en puc treure, a part de que tinc uns amics que em miren amb molt bons ulls, és que he exterioritzat enormement les ganes de viure. També veig, pel que m’han anat dient, que no només reben aquesta part divertida, sinó que també surten els meus sentiments, la part més íntima i personal.

Una abraçada a tots ells i moltes gràcies per la paciència i ganes de respondre!