Al entrar, la calor era força important, ja que aquest matí m'he oblidat de posar aquell para-sol lleig però molt pràctic al cotxe. Mala sort! Avui, precisament, anava cap a Barcelona, a Pere Quart, a l'altre extrem. He hagut d'engegar, a desgrat, l'aire condicionat, un cop convenientment ventilat. I he fet doble caravana, ja que se'ls ha acudit, avui, de reparar unes tanques malmeses, tot deixant en un punt la circulació de la C-32 reduïda a un sol carril. Això, és clar, s'ha afegit a la ja habitual cua de la ronda litoral.
He anat a la Nissan, ja que el CD del cotxe ja fa mesos que te una avaria intermitent, però cada vegada més freqüent.
De cop i volta, comença a fer uns crecs importants, i deixa de sonar. I no puc treure el disc. De vegades, estic dies sense poder treure'l; de vegades s'atura sense soroll, sense avisar.
En previsió, sempre porto una còpia d'una d'aquelles peces que em transporten i em fan feliç. Només una.
I es fa molt frustrant quan, en mig d'uns acords bellíssims, tot s'atura.
He tingut la sort que l'operari que m'ha atès s'adonés de l'avaria en qüestió, i ha pogut convèncer al mecànic que l'ha desmuntat de que està malament, ja que llavors ha funcionat amb tota normalitat, tornant-me la meva còpia.
De tornada, una sensació estranya, ja que trigaré deu dies en tenir un aparell nou, i no he pogut escoltar cap mena de música.
Al meu cap però, no paraven de sonar aquelles peces "eeeen taaaaaanto queeee de rooosa y aaaaaazuzeeeeeeenaaaaaaaaa....."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada