Aquesta Diada ha estat especial.
No hem anat a cap manifestació de País, encara que tenia força ganes de baixar a Barcelona, però hem fet quelcom més important. Hem redreçat casa nostra.
Les millors converses entre nosaltres sempre han estat en restaurants. Suposo que és una qüestió de relax, d'aïllament de qualsevol feina, però ens funciona. Així que vàrem reservar taula en un restauranet d'aquí mateix, a Begues.
Poc a poc va anar sorgint tot plegat i, després de sincerar-nos de moltes coses, veient que el futur és possible, hem tornat a començar, si és que es pot dir així.
És un projecte una mica diferent, més tranquil, sense presses, però alhora crec que engrescador.
I fa que em senti bé a casa, tot buscant un nou sentit a la vida.
I fa que per fi hagi pogut buidar les lletres pendents, tots els neguits interiors i em prepari, per primer cop en molts anys, a recomençar.
Segur que hi haurà dalts i baixos, i encara és possible que no ho aconseguim, però aquest nou camí, ara mateix, m'omple d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada