Hi ha dies més complicats que d'altres.
Avui és feixuc, dens, pesat.
No és una qüestió d'ànim, em sento bé interiorment, és una barreja d'estat físic i de circumstàncies.
Bé és veritat que aquesta estona que tinc lliure la podria aprofitar per descansar, però escriure sempre m'allibera, i aquí estic.
Vaig anar a dormir a una hora prudencial esperant descansar força i, en un principi tot va anar bé. Però a les quatre m'he desvetllat. He provat de llegir una mica, que sempre m'ajuda, però no ha funcionat.
Quan ha sonat el despertador m'he llevat amb embotament de cap, com esperava.
El dia és força gris, i a mi aquests dies m'acostumen a donar un cert mal de cap; m'alenteixen.
I s'ha complicat. M'han col·locat una reunió que no esperava des de les nou fins a quarts d'una. I no havia esmorzat. I m'han descontrolat la feina.
He de dir que sort n'he tingut d'una aturada per fer cafè, que he aprofitat per menjar.
Aquesta nit em prendré una infusió de til·la i Mª Lluïsa, per tal d'assegurar una mica de son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada