Josep

Ahir va ser un vespre molt especial.
T’ho mereixes, i a nosaltres ens calia. Necessitàvem parlar de tu, tots junts, barrejats amb molta de la gent que t’estimaves.
I et varem recordar de la millor manera que sabem, amb la música i amb les teves lletres.
Un munt de sentiments a flor de pell, una colla d’ulls massa brillants i unes veus potser una mica tremoloses varen anar destriant bocins de tu mateix, desgranant sensacions viscudes molt profundament, amb la serenor que et caracteritzava, amb l’acceptació que tant he admirat, amb la il•lusió per les petites coses de la vida que, al cap i la fi, són les més importants.
Ara, com sempre, seguiràs formant part de nosaltres, cantant amb nosaltres, vivint amb nosaltres.