dijous, 4 de setembre del 2008

Gàbia

Un neguit somort, constant,
rossega, fa dies,
les meves entranyes
i no tinc ganes de mostrar-me

I visc amb l'esperit amagat
dins d'aquest cos terrenal,
de vegades cruel,
carcassa aparent per als sentiments
més íntims

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quant et veig tant ¿ apagada? et diria moltes cosses que tú sola saps com fer.allunya la tristor i mirar endevant, molt lluny....
un petó

Anònim ha dit...

Sempre has estat un far que em guia. Els teus consells m'ajuden més del que t'imagines. Gràcies M2!!!
Petonets