Caràcter

És evident per a tots els que em coneixeu que tinc un caràcter força obert i directe.
Això té molts avantatges, ja que la facilitat per deixar anar les incerteses, els neguits i qualsevol tipus de problema, fa que t'estalvíïs més d'un mal d'estómac. També les alegries surten fàcilment. Ets força transparent.
Però, com tot en aquesta vida, té la seva contrapartida, de vegades important.
El fet de deixar-se anar amb tota naturalitat, sense pensar més enllà, de tant en tant aclapara la gent.
Fa una colla de mesos, davant d'una patacada per aquestes qüestions, vaig comentar amb un bon amic la conveniència de provar de modificar aquest tret del meu caràcter.
Em va contestar amb un taxatiu "no canvíïs mai", que em va tranquil.litzar una mica.
De totes maneres, vaig procurar ser una mica més prudent amb determinades coses i amb certa gent. I m'ha anat bé.
Però no en tinc la mida i de vegades la confiança em fa vessar-la.
Em sento molt culpable de fer malbé bones relacions, molt maques, especials, per aquestes qüestions.
I en rebo les conseqüències, de vegades força dures.
No em queda més que acceptar-les i procurar ser més acurada per tal que en properes vegades no es malinterpreti el que expresso i poder seguir acomboiada per la gent que m'estimo.