dijous, 12 de febrer del 2009

Albades

Queden poques albades
Amaga la por
i deixa que la seva llum
tranquil·la i calma
ens il·lumini el rostre
mentre els nostres cors
gaudeixen
el que preguen les nostres
ànimes

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Brillant! Escrius el que un dia tinc ganes de dir a cau d’orella.

Cesca ha dit...

M'emociona el teu comentari. Gràcies!!
Espero que trobis el moment, i puguis dir tot allò que vols a qui tant vols.
Petonets