Condol

Ahir vaig donar un condol.
Una veïna de la meva comunitat, de més o menys la meva edat, ha mort després d'uns quants mesos d'estar lluitant a l'hospital. Ha deixat una bessonada de set anys, nen i nena.
Era una noia amb evidents problemes de salut, amb la que havia mantingut moltes converses sobre el tema. D'aquelles xerrades que fas quan et trobes pel carrer.
També havíem parlat dels nens, ja que la gent no entenia que, amb les dificultats que patia, s'havia sotmès a tractament per quedar embarassada.
Li feien molta il·lusió aquells nanos, i els va gaudir tot el temps de que va disposar.
Amb el seu marit però, el tracte no ha estat mai altre que una salutació cordial.
Ja havia parlat amb ell quan vaig saber que la situació era complicada, i ahir el vaig trobar al pàrquing.
Crec que es va incomodar força. Jo, és clar, també.
Mai saps què has de fer en aquests casos, i acabes obrant segons el que et dicta el cor.
Potser ell no sap que tot el que li vaig dir era de veres.
Espero que tingui la força necessària per tirar endavant la canalla, i que dins d'els nens quedi per sempre el record d'una mare que els va estimar apassionadament.