Renovació

Tot i la caloreta que fa al migdia, aquests dies, que aparco el cotxe al carrer, el trobo ben glaçat.
He de dir que és un gel suau, d'aquells que no costa gaire treure. Res a veure amb l'esforç que he de fer al ple hivern.
Un cop els vidres han perdut l'inevitable baf i disposo d'una visió adequada, em trobo amb un paisatge idíl·lic, en que els arbres, com si d'un delicat vel es tractés, estan envoltats per una capa de boira.
Els camps, gebrats, exhibeixen uns tons freds que donen serenor.
En arribar a la collada, tot canvia. Les boires donen pas a un ample horitzó en que un sol rogenc s'esforça per fer-nos despertar. Saps que comença un nou dia.
Ara gaudim d'unes vistes molt més amples.
Ha estat una sorpresa el paisatge que s'albira allà a on fa poc més d'un mes encara hi havia arbres.
Tot en la vida te una cara amable i aquesta és la que trobo a la passada ventada.
Un nou paisatge, que, per la seva claredat encara em sobta, s'ofereix tots els matins, com un nou esclat de vida, allà a on, per un moment, tot va ser destrucció.