dimarts, 24 de febrer del 2009

Lettre

Mira amb els ulls clars i emmirallat de
les meravelles que t'envolten.
Amb un somriure als llavis, comença a caminar,
poc a poc, pausadament.
A la carena, no esperis trobar-hi un bonic paisatge,
ja hi has estat altres vegades i en coneixes les boires.
A cada pas però, deixa't sorprendre per algun
racó bonic que potser no coneixies o no recordaves.
Atura't i gaudeix-lo. No tens pressa.
Confegeix de mica en mica un nou paisatge.
Potser no hi trobaràs aquell verd frondós,
aquella olor de molsa, però també et pot fer feliç
la terra a on viuen les sargantanes.
Aquells ocres polsosos, amb il·lusió,
es fan una mica més verds.
Si la calor és massa forta, allibera l'ànima
i deixa que els records et refresquin l'aire.
I torna a caminar.
La felicitat només és dins teu.
Quan la trobis, aquella aroma de pètal
et retornarà la memòria.