dimarts, 17 de febrer del 2009

Temple

Mentre provo de mantenir
amagades les llàgrimes
penso en tot l’amor que sempre
he sabut no em donaràs
Però alhora sóc feliç
de saber-me estimada
com mai ningú ho ha estat
Seguiré bastint aquest temple
fet de records i esperances trencades
a on sempre em podré refugiar
tot somiant amb només
una albada

2 comentaris:

Marc ha dit...

ooo

aquest ma agradat es moooolt bo

weno cescaaaa

aver qaun ens veiemm

a per cert el dijous men vai a queralbs 2 dies a -6 sota zeroo uuuuu

enga wapiximaaa

nus vemos xauuUU

Cesca ha dit...

Passa-t'ho molt bé!!!