Feina

Aquest cap de setmana hi ha hagut un fet que m'ha condicionat, i no m'ha deixat gaudir de la distància necessària.
Puc dir que no soc de les persones que s'emporten la feina a casa.
Potser alguns temes personals, i només en moments en que collen força, ja que sempre he tingut molt clar que, en el moment de fitxar, les coses de la feina es queden al laboratori, i passem a una altra cosa, ja que la vida té moltes facetes.
En quan arribo l'endemà, ho trobo tal i com ho vaig deixar el dia abans, però m'ho miro amb el cap més clar, i això sempre ajuda.
Aquesta setmana ha estat diferent. Degut a la febre que m'ha provocat aquest refredat mal curat que fa força dies que arrossego, no he anat a treballar ni el dijous ni el divendres.
Tot i que tant el dilluns com el dimarts vaig estar preparant coses, estic la major part del temps pendent de les codificacions.
Doncs bé, demà tenim una auditoria i hi ha una colla de llibres que tinc que presentar que calia acabar d'actualitzar.
Amb tot plegat, me'n he oblidat.
El divendres al vespre, una companya em va recordar l'auditoria i un calfred em va recórrer l'esquena. Vaig caure de cop en els llibres!
Estic segura que, encara que amb febre, hagués anat a enllestir aquesta feina, ja que la tranquil·litat és per a mi molt més important.
Doncs bé, demà al matí, aniré a treballar a les set per tal de tenir-ho tot a punt.
Ara entenc una mica la gent que es neguiteja el diumenge a la tarda per la feina de l'endemà. Ha de ser un no-viure!
Vulguis o no, ho he tingut al cap una hora o altre tot el cap de setmana.
Espero no trobar-me amb entrebancs i poder presentar-ho tot sense incidències.