Colors

La vida te moments de tots els colors, i cal viure'ls tots. Amb intensitat. Amb força.
El passat dilluns, en sortir de la feina vaig anar a nedar.
Degut en aquest refredat important que he patit i del que sembla que ja només en queden les escorrialles, des dels Nadals que no havia tornat a la piscina.
No podeu imaginar-vos la felicitat que em va envair en ficar-me a l'aigua i començar a nedar.
Aquella barreja deliciosa d'imatges, en que les bombolles es mesclen amb el reflex, ondulant, dels llums dins de l'aigua, afegida a l'esforç que realitzes, em transporten poc menys que al paradís.
A més, el cos em va respondre més del que pensava i, tot i que no vaig nedar el que acostumo, en vaig aconseguir dos terços quan només em plantejava fer-ne un.
En tornar a casa, semblava un belluguet. El cos, tonificat de nou, em portava amunt i avall amb energia i el somriure no em deixava.
Després, assaig. Felicitat afegida.
Al cap de poca estona però, la vida va tornar a mostrar la seva cara més fosca en saber de la mort d'un familiar molt proper d'una molt bona amiga.
Tot i que vaig tornar-me a endinsar a l'assaig amb empenta, al tornar a casa ja no vaig poder escriure d'aquella alegria que m'omplia unes hores abans.
Ara, provo de fer costat en aquesta gent que tant m'estimo, de la manera que crec més adequada, sense molestar massa.
Desitjo que tinguin tota la força necessària per remuntar el més ràpid possible.