dissabte, 21 de febrer del 2009

Tria

Avui tinc un dia especialment espès.
Tot i que he dormit molt poc, doncs ahir a la nit vaig baixar a Barcelona i avui no m'he pogut llevar tard, altres vegades també ho he fet i, tot plegat, no m'ha costat tant.
Ara ho hauré d'evitar.
La nit passada ho parlava amb la meva amiga. El que més em preocupa ara és la reestructuració del meu temps.
He de triar acuradament quines són les activitats a les que no renuncio per diferents motius.
És clar que la natació dos cops per setmana i la estona de ball m'ajuden a mantenir el cos.
Encara recordo aquells vespres en que, asseguda a la cadira davant dels llibres, estava més pendent del dolor que del que llegia. Per tant, la activitat física s'ha de mantenir inqüestionablement.
Miraré de mantenir una mitjana de sis hores de son, que ara no assoleixo ni de lluny, per tenir el cap clar. També bàsic.
La música i la ciència sempre han estat els meus dos mons. Provaré de mantenir totes les activitats relacionades amb la música que faig ara, això sí, essent molt més rigorosa amb els horaris. Plegar ràpid de la coral, per anar a dormir de seguida, per exemple.
El que deia abans, dormir.
Estic convençuda que, si aconsegueixo mantenir convenientment el cos, i amb el cap clar, cosa que no tinc en aquest precís moment, tots aquells enllaços, forces internes i orbitals no han de suposar un problema excessiu. Els circuits electrònics, tampoc.