Avui ha estat un dia pesant, feixuc.
Aquesta carcassa que m'envolta i fa que jo tingui l'aspecte que tinc, no ha anat gens alhora.
Suposo que és època de canvis de temps, i la cosa no rutlla.
Pràcticament no m'he mogut de casa, i fins i tot he fet una bona migdiada.
La veritat és que de tant en tant ja va bé que aquests moments t'agafin en dies en què et pots deixar anar, i descansar.
L'ànim és fort, però necessito queixar-me una mica. Així em desfogo.
Mentre cosia, he escoltat una bona versió de la missa en do menor de Mozart.
Aquesta música omple bona part de les meves hores actualment, i també de les dels meus companys de la coral.
És un projecte il·lusionant que estem duent a terme juntament amb una altra coral amiga, i que cantarem per Nadal.
És un bon repte, doncs no és gens fàcil de cantar per gent del nostre nivell. Ara, hauríeu de veure les ganes que hi posem la majoria dels cantaires.
Mai hauria pensat que arribaria a cantar una peça com aquesta, i el meu agraïment mai no serà prou a qui fa tot això possible.
Ara, marxo al llit, a llegir una bona estona tot preparant la son.
4 comentaris:
si que va be parar maquines quan es necessita...
i sí, realment som molts els que dediquem esforços a la Misa... ojala el resultat sigui el premi final ... perque realment ja estic gaudint només que amb l'esforç, sempre va bé tenir el llistò alt !
Hola anònim! No et localitzo... ets de Begues?
He de dir que els concerts que cantarem potser sí que són el premi final, però jo ja gaudeixo cada assaig com un gran premi.
El veure com anem enfilant tota aquella música és apassionant!
Cesca... soc la Mercè..EsteBan ... perdona !
A mi em passa el mateix, disfruto molt del repte però espero que el fruit sigui la Bomba per a tots !
Mercè E.
Aaaaiiii! Sento no haver sabut qui eres!!
Molts petonets, Mercè!
Publica un comentari a l'entrada