La fotografia del post que vaig penjar ahir, es va fer el dissabte per la tarda, tot passejant per la platja.
Jo no en sóc la autora, ja us ho podeu imaginar. És una de la colla que en va fer el meu marit.
Boniques. Bé, a mi m'ho semblen.
Va ser una tarda agradable en què, després de dinar en un lloc proper al mar, varem gaudir de la posta de sol amb calma i tranquil·litat.
Un cop a casa, al vespre, amb la compra ja endreçada, vaig posar una música que m'agrada especialment, i que em vaig escoltar bé tot plegant roba.
És "Contemplació polièdrica de nu femení" d'un compositor jove, el Bernat Vivancos, que fa un temps va arribar a les meves mans.
Tot i saber-ne algunes coses d'aquest músic, no li conec més obra, però he de dir que n'estic encuriosida.
Aquesta peça m'ha acompanyat moltes vegades en uns moments especialment agradables i molt intensos, i sempre em fa somniar.
Com podeu veure per les meves lletres, aquella tarda-vespre va estar sentida, amb emocions a flor de pell.
Una tarda bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada