Reflexions tardanes

Han estat aquests últims dies d'una exigència important, i els que venen són d'una dedicació plena. Per tant, no trobo una estona de repòs per aterrar per aquí. Així, malgrat l'hora, m'hi poso.
Vinc d'un assaig complicat, en el que no he sabut mantenir l'afinació per diversos motius, i això sempre em neguiteja.
Podria dir que he cantat en una posició difícil, doncs tenia al costat algú d'una altra corda.
També podria dir que estic prou cansada, i així buscar una colla d'excuses, però, el que és clar, és que no porto tan bé com em pensava la peça.
Quan estudio, tot rutlla, o així sembla. Només ho sembla. M'ha quedat clar.
Obviant aquest petit inconvenient, que solventaré adequadament, he de dir que em sento feliç.
Fins i tot diria exultant.
Hem passat un entrebanc important amb la mama, però que tenia una solució fàcil, i el resultat ha estat espectacular.
S'ha recuperat d'una forma increïble, i ara se sent feliç i animosa.
Fa poca estona comentava que, en un futur, si tinc que recordar bones vivències amb ella, seran sense cap mena de dubte les d'aquesta última època.
En aquests últims mesos hem connectat com mai, i això no s'oblida.
A nivell personal, aquests dies han estat com una fuetejada, i m'han fet reaccionar.
Em sento serena, tranquil·la, i gaudeixo del que rebo sense plantejar-me cap mena de complicacions.
Crec que aconseguiré ser feliç en tots els àmbits que em conformen.